LA GENÈTICA EN 4t D'ESO

AVALUACIÓ INICIAL SOBRE GENÈTICA  A  4t D’ESO

Les persones des de menuts, sense ni tan sols haver rebut cap instrucció sobre aquests continguts, ja tenim explicacions sobre els aspectes més elementals relacionats amb la herència biològica, que no coincideixen amb els que té la ciència. Aquestes idees prèvies ens venen dels factors que ens envolten sobretot de l’ambient familiar (allò que hem escoltat als pares sobre els pareguts entre pares-fills o entre germans), dels mitjans de comunicació (notícies sobre la clonació, les proves d’ADN o l’enginyeria genètica) o del mateix ambient escolar (allò que s’ha explicat en classe sobre la cèl·lula o sobre la diversitat dels éssers vius).

Per totes aquestes raons proposem abans de començar, fer una avaluació inicial per detectar allò que coneix l’alumnat i així proposar una sèrie d’activitats que posen en qüestió algunes concepcions alternatives que tenen els alumnes sobre el fenomen de l’herència i que estant errònies persisteixen inclús fins al batxillerat. A més això ens orientarà sobre el procés de planificació i desenvolupament de l’ensenyament.

Aquesta avaluació inicial l'hem estructurada en una sèrie d'apartats segons el seu contingut.

ESTRUCTURA CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS

1. Indica amb una creu els organismes del quadre que creus que tenen cèl·lules.

	Tots	Alguns	Cap	No ho sé
Plantes
Animals
Fongs

2. Indica amb una creu els organismes del quadre que creus que tenen
cromosomes.

	Tots	Alguns	Cap	No ho sé
Plantes
Animals
Fongs

CONCEPTE D'INFORMACIÓ HEREDITÀRIA

3. Quines cèl·lules tenen ADN?

4. Què s’entén per informació hereditària?

5. Indica quines cèl·lules contenen informació hereditària.
Espermatozoides
Cèl·lules del cervell
Cèl·lules del cor
Òvuls
Cèl·lules musculars
Totes

6.- Per què els germans són diferents si els pares són els mateixos?

7.- Per què els bessons idèntics s’assemblen tant mentre que els bessons fraterns «mellizos» no?

8.- Per què unes vegades uns xiquets/es s’assemblen més a un pare que a un altre?

FUNCIÓ DELS CROMOSOMES

9. Què són els cromosomes?

10. Quina funció tenen els cromosomes?

11. En quines cèl·lules tenen la seva funció els cromosomes?

Espermatozoides

Cèl·lules del cervell

Cèl·lules del cor

Òvuls

Cèl·lules musculars

Totes

ESTRUCTURA I LOCALITZACIÓ DELS CROMOSOMES

12. Indica quines cèl·lules tenen cromosomes
Espermatozoides
Cèl·lules del cervell
Cèl·lules del cor
Òvuls
Cèl·lules musculars
Totes

13. ¿On es troben els cromosomes? Fes un dibuix o esquema que ho mostre.

14. Quines cèl·lules tenen cromosomes sexuals?
Espermatozoides
Cèl·lules del cervell
Cèl·lules del cor
Òvuls
Cèl·lules musculars
Totes

15. En quines cèl·lules fan la seva funció els cromosomes sexuals?

LOCALITZACIÓ I ESTRUCTURA DELS GENS

16. Què són els gens?

17. Quines cèl·lules contenen gens?
Espermatozoides
Cèl·lules del cervell

Cèl·lules del cor
Òvuls
Cèl·lules musculars
Totes

18. On es troben els gens? Fes un esquema o dibuix que ho mostre.

19.- On creus que es troba la informació hereditària per al color dels ulls en els éssers humans? En els ulls, en les gàmetes, en els pulmons…?

20.- Quina informació tindrà una cèl·lula de la pell? Sobre el grup sanguini o el sexe o el color de la pell?

21.- Quines són les característiques dels aliments transgènics?

22.- Quin significat té el coneixement del genoma humà?

23.- En què consisteix la clonació dels éssers vius?

24.- Com s’adapten els éssers vius quan canvien les condicions del medi?

25.- Quan es produeix una mutació?

SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS DE GENÈTICA EN ESO

Abans de decidir què han d’aprendre els alumnes de secundària sobre la genètica requereix que ens fem algunes preguntes importants: En què pot millorar l’educació dels futurs ciutadans/es aprendre genètica? En quin ordre deuríem desenvolupar els continguts per afavorir l’aprenentatge?

Molts investigadors en didàctica de les ciències proposen que abans d’abordar aspectes més complexos relacionats amb l’herència biològica, és necessari que els estudiants hagen comprés algunes característiques bàsiques dels éssers vius, com la seua estructura cel·lular o la seua reproducció.

També la majoria de pedagogs proposen partir d’allò més proper, com pot ser en el nostre cas l’estudi de la diversitat dels éssers vius com a punt de partida per a l’estudi de l’herència biològica i també com a nexe d’unió de la genètica i l’evolució que com ja sabem són temes interconnectats.

Les autoritats educatives han cregut convenient col·locar l’aprenentatge de la genètica en un nivell de quart de l’ESO, ja que es necessita una certa capacitat d’abstracció. Per tant vincular els continguts referits a l’herència amb altres més generals i propers a les seues experiències pot facilitar l’ensenyament. No trobem que siga bona idea començar la genètica amb l’estudi de les lleis de Mendel en els pèsols, que pot ser no siga el tema més interessant per adolescents. A més molts d’ells no han sentit parlar mai ni de cromosomes ni de gens en plantes i molts d’ells desconeixen el caràcter sexual de la reproducció en les plantes. Proposem que analitzen la variabilitat que existeix entre els individus d’una mateixa espècie (prenent el material biològic més proper a nosaltres mateix com exemple). Així podem començar identificant característiques hereditàries i diferenciant-les d’aquelles que no ho són.

El nostre objectiu és que els estudiants aprenguen a utilitzar les idees bàsiques de la teoria cromosòmica de l’herència per explicar les semblances i diferències entre les persones. Per tant partirem de fets coneguts pels alumnes, com per exemple les semblances de les persones dins de cada família. Al principi ens fixarem en alguns caràcters que s’hereten d’una manera molt evident, veurem com es transmeten d’una generació a una altra, per exemple el lòbul de l’orella, la capacitat de doblegar la llengua o el grup sanguini si el saben. Poc a poc haurem d’introduir nivells d’abstracció majors, que suposarà entrar en el cicle biològic dels éssers vius i la formació de gàmetes, així com la presència en aquests d’ADN en els cromosomes i com en determinats segments d’ADN que anomenem gens tenim la informació que explicaria els caràcters heretables que havíem comentat al principi.

La seqüència d’activitats d’ensenyament i aprenentatge s’ha decidit en funció de les idees i les experiències prèvies dels alumnes. Augmentant progressivament el nivell de complexitat.

PRIMER: DETECTAR LA VARIABILITAT ENTRE LES PERSONES

A) Podrien treballar en la construcció d’una taula on podrien posar una serie de característiques presents en la seua família. Podrien prendre’n algunes com a referència:

B) A partir de la taula es podria elaborar un arbre genealògic.

En l’arbre genealògic l’alumne podria apuntar i fer constància no només de les semblances sinó també de les curiositats que podem trobar com el fet que un fill tinga alguna característica que no tinguen els pares o a l’inrevés. També podrien trobar com algunes característiques queden amagades i apareixen més tard. Per aquesta tasca els alumnes podrien fer un arbre genealògic ben fet i després fer tantes còpies com caràcters hagen estudiat.

C) Podríem jugar a un joc en el qual els alumnes porten fotos seues de quan eren menuts i també dels seus pares en l’actualitat i intenten endevinar basant-se en les característiques que presenten qui és el pare de cadascun. Per fer aquesta activitat han d’haver observat les diferències personals entre ells. Haurien de fer-ho per escrit posant qui és el pare de cadascú, utilitzant els conceptes introduïts anteriorment.

SEGON: VEURE COM ES TRANSMETEN ELS CARÀCTERS HEREDITARIS.

A) Els xiquets i xiquetes ja hauran estudiat que tots provenim d’una cèl·lula ou o zigot, resultat de la fecundació de l’òvul per l’espermatozoide i que de les divisions successives es forma un individu. Ací es podria comparar les característiques de bessons idèntics i de fraterns, que si foren del centre educatiu podria ser més significatiu per ells, podrien veure que quan provenen d’un òvul i un espermatozoide presenten unes característiques i quan provenen de dos òvuls i dos espermatozoides en tenen unes altres com si foren germans que es lleven anys. Si no disposem d’alumnes bessons al centre o que no vullguen col·laborar podríem treballar amb bessons famosos dels qual podem aconseguir fotografies i amb ells podríem treballar el concepte de bessons idèntics i fraterns.
Aquesta activitat podria anar molt bé per a fer què els alumnes passaren del concepte de característiques determinades al concepte de cèl·lules, què és una entitat més abstracta.

TERCER: EL VEHICLE DE L’HERÈNCIA SÓN ELS CROMOSOMES

Si els alumnes ja tenen clar que amb la fecundació cada gàmeta aporta al zigot una part de la informació hereditària, arribaria el moment de parlar dels cromosomes com les estructures cel·lulars on es troba aquesta informació.
A) Per a que els cromosomes es tornen objectes familiars per als xiquets hauríem de treballar a tots els nivells. Podríem començar observant fotografies al microscopi i aprendre a identificar-los segons la seua morfologia, a deduir si determinats cromosomes són o no homòlegs, reconèixer el cariotip d’un xiquet o una xiqueta

             Fer un cariotip humà














B) Elaboració de cromosomes amb cartolines, amb bigudís del cabell etc.

Quan els alumnes tinguen clar el concepte de cromosoma es podria introduir el concepte de l’ADN com una substància química que forma part dels cromosomes. No caldria parlar de la composició química concreta de l’ADN per a xiquets de primària, però si de la capacitat de l’ADN per emmagatzemar molts missatges informatius diferents, així com de la possibilitat de copiar-los sense error. Al mateix temps es podria introduir el concepte de gen com una unitat d’informació localitzada en un lloc concret d’un cromosoma




QUART: LA TEORIA CROMOSÒMICA PER EXPLICAR LA HERÈNCIA.

Arribats a aquest punt podem aprofitar l’arbre genealògic que hem elaborat i agafar alguna característica com el color dels ulls (clars o foscos) o la capacitat de doblegar la llengua i intentar trobar una explicació ajudat dels professor o dels companys de secundària que ja ho han treballat prèviament. És en aquest punt on s’hauria d’introduir els conceptes típics de la genètica clàssica (al·lels, homozigot, heterozigot ...).

A) Podrien agafar algunes característiques i fer un mural que podrien servir per portar-los a la classe de primària per a que els més menuts pogueren entendre-ho millor.