UN PROJECTE ApS DE GENÈTICA PER A LES ESCOLES I ELS INSTITUTS: GENÈTICA EN PRIMÀRIA

INTRODUCCIÓ GENÈTICA EN PRIMÀRIA

Com ja sabem, és en secundària on els nostres governants han considerat que els alumnes s’han d’acostar a la genètica de manera formal. No obstant això seria interessant que els mestres de primària tingueren un cert coneixement de genètica ja que hi ha fenòmens que si que inclouen els llibres de primària que podrien ser entesos millor. A més s’hauria de fomentar la curiositat dels alumnes, ja que ells tenen una curiositat innata i necessiten trobar explicacions a molts fenòmens naturals.

Sovint pensem que els alumnes de primària no tenen capacitats per entendre conceptes de genètica però hem de tenir en compte que de ben menuts escolten informació vinculada a aquesta disciplina tant en la televisió, el cinema, els videojocs i en algunes converses entre els pares i els amics.

D’aquesta informació hi ha dues observacions vinculades a la genètica que fan els alumnes des que naixen. La primera és que tots els éssers vius són diferents entre sí. Ells mateix comparant-se amb altres companys o familiars veuen que són diferents en molts aspectes com l’estatura, el color dels ulls o del cabell etc. I també veuen que, si bé són diferents a altres éssers humans, tenen moltes més diferències amb altres éssers vius. S’assemblen més a qualsevol altra persona que a un cavall, i encara són més diferents que a una mosca, i encara més que a un arbre o un fong.

La segona observació que fan és que la descendència dels individus d’una espècie sempre són individus de la mateixa espècie. Una gossa parix gossets i una gata gatets.

Aquestes dues observacions semblen òbvies, però els poden portar a dues preguntes:

Què fa que els éssers vius tinguem algunes característiques iguals i altres diferents?

Com poden les característiques passar de pares a fills?

És en aquest punt que podem introduir-los alguns conceptes bàsics de genètica. Com, quan i amb quina profunditat introduir-los depèn de diverses consideracions. Per descomptat, seria inútil, i fins i tot contraproduent, intentar treballar amb xiquets de primària sobre què és l'ADN, la seva estructura química, el seu desdoblament i duplicació, o sobre homozigosi i heterozigosi, etcètera, però sí que és factible buscar explicacions senzilles, comprensibles, que no requerisquen de coneixements sofisticats de biologia.

És important que els alumnes es tornen conscients que tots els éssers vius tenim alguna cosa que conté la informació que fa que tinguem determinades característiques i que eixe factor es pot transmetre d’una generació a una altra (de pares a fills). Se li pot dir que eixa cosa es diu gens, i explicar que els gens posseeixen les instruccions perquè el nostre nas tinga una determinada forma o el cabell un determinat color igual que els ulls. O siguem baixets o alts etcètera.

També és important que els xiquets comprenguen que l’ambient físic interactua amb els gens i pot fer que una persona sana es torne malalta com quan fuma o beu alcohol. O per manca de menjar no créixer molt a pesar de tindre gens que ho facilitarien.

Ser conscients d’això permet als alumnes apreciar la relació entre la biologia i el món que ens envolta, i fins i tot anar, progressivament, formant opinions sobre els temes controvertits al voltant dels avenços tecnològics en genètica que poden afectar la seua vida directament.

En primària per a què els alumnes tinguen una comprensió dels fets bàsics de la transmissió de caràcters en els éssers vius haurien de tindre en compte una sèrie de factors:

1.- Els éssers vius estem formats per cèl·lules (des d'una fins bilions, depenent de l'espècie), i és en el nivell cel·lular on es troben les estructures encarregades de la transmissió de caràcters.

2.- Excloent els microorganismes del regne Monera (bacteris), les cèl·lules dels altres éssers vius tenen citoplasma i nucli. La informació que regula els caràcters es troba en el nucli. En les cèl·lules que no tenen nucli, aquesta informació està lliure en el citoplasma.

3.- La informació perquè l'ésser viu desenvolupe certs caràcters (físics, fisiològics, de comportament) la transmeten els gens, que es troben en l'ADN (àcid desoxiribonucleic), substància que està, al seu torn, en els cromosomes.

ACTIVITATS QUE PODRIEN FER ELS ALUMNES DE SECUNDÀRIA AMB ELS DE PRIMÀRIA
Els alumnes de secundària podrien dividir-se en grups i cadascun d'ells podria fer una activitat amb els de primària. Aquestes activitats les podriem dividir en tres classes:

1.-ACTIVITATS PER A DETECTAR QUE HI HA FACTORS HEREDITARIS.

1a- Treballar en la realització d'arbres genealògics i quadres de les característiques de la seua família, a nivell bàsic, així com treballar com han passat en la seua família algunes característiques genètiques senzilles (color dels ulls, doblegar la llengua, pic de la viuda i altres que ja concretarem).

1b- Podriem jugar a un joc en el qual els alumnes porten fotos seues de quan eren menuts i també dels seus pares en l’actualitat i intentar endevinar basant-se en les característiques que presenten qui és el pare de cadascun. Per fer aquesta activitat han d’haver observat les diferències personals entre ells. Haurien de fer-ho per escrit posant qui és el pare de cadascú, utilitzant els conceptes introduïts anteriorment.

1c.- Joc del alienígenes o monstres (per a que observen la variació que existeix en una població).Els xiquets poden dissenyar el seu personatge (modificant caràcters com; el color d’ulls, forma de les orelles, forma dels ulls, sexe, etc). Els caràcters es poden generar per atzar.Com aplicació d’aquest joc dels aliens els alumnes poden encreuar el seu personatge amb altre del sexe oposat i observar descendència. D’aquesta manera es podria elaborar una possible genealogia. Altra opció seria posar cadascun dels personatges i elaborar una orla.

1d.- Mister potato. L’activitat es basaria en retallar diferents caràcters per a la cara d’un personatge (probablement d’alguna sèrie d’animació o altre programa de televisió conegut pels xiquets). Es disposaria d’una plantilla (que podria ser una silueta del personatge). Plastifiquem tant la plantilla com els retalls de cada caràcter (per exemple orelles amb formes diferents, ulls amb diferents colors, etc). Es poden canviar caràcters usant velcro.

2.- ACTIVITATS PER A LOCALITZAR ON ESTAN EIXOS FACTORS HEREDITARIS QUE ARA PODRIEM ANOMENAR GENS.

2a- Disseny d'una cel.lula. Es pot fer de materials molt diferents, suro, cartró, poliestirè i sobretot amb materials reciclats com bases de botelles grans, caixes de sabates, ... on destaque clarament el nucli i dins d'ell els cromosomes. Els cromosomes els podem fer amb fils, cintes etc. El que volem és destacar la comparació d'un nucli amb una biblioteca:

2b.- Disseny de cromosomes (es podria realitzar de diferents formes: En primer lloc, mitjançant l’ús de bigutís. Els gens es podrien marcar elaborant amb cinta aïllant bandes de diferents colors per a cada al·lel. En segon lloc, també es podrien fer a major grandària amb calcetins (tipus malles elàstiques) reomplir amb paper, suro o altres materials. També amb fils netejapipes.

2c.- Fer una molècula d'ADN amb un tub de paper de cuina.

S'agafa un rollo de paper de cuina i es desplega per la junta. A continuació es divideix per la meitat dues vegades (es poden obtindre fins a 4 cadenes d'ADN). Es divideixen les cadenes cada 1,5 cm. Les bases nitrogenades enfrontades es poden elaborar amb cartolina o amb cartrons reciclats de caixes i es peguen a les cadenes usant cinta adhesiva de doble cara o amb un bon pegament. D'aquesta manera eixirien 10 nucleòtids per cada volta que realitza la doble hèlix, tal i com ocorre al ADN. És una activitat ben interessant que serveix tant als alumnes de 4t per a que treballen la molècula d'ADN i veguen com van alternant-se tant la desoxiribosa com el fosfat, a més de les bases nitrogenades que les mantenen unides a les dues cadenes. Amb aquesta estructura poden explicar els alumnes de 4t la transcripció i la traducció. Mostrar-la als alumnes de primària els podria servir per identificar el que és un gen i saber que en aquesta estructura recau la informació que acabarà produint una proteïna que al final és el resultat visible que arribarem a observar, com el color dels ulls o el grup sanguini.